|
De l’agenda imperfecta a l’agenda 2011 Per Domènec Terrerol L’agenda imperfecta, una reflexió –des de dins- escrita per Josep M. Vallès sobre la transformació de l’era Maragall, pot haver servit de punt de partida per un altre canvi, encara que sigui a nivell local. La visualització de l’acte, i, especialment, el que s’hi va proposar, fan pensar que una altra agenda s’acaba d’encetar. El qui fora conseller de Justícia del govern tripartit català, Josep Mª Vallès, va ser a la Cate de Figueres per presentar el seu llibre Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi, en el que reflexiona sobre la seva activitat política en el temps que va ostentar el càrrec, però també en l’etapa anterior –el recordat “govern a l’ombra”- i en la posterior al seu mandat. Joan Armangué i Jesús Quiroga, van presentar Vallès i el seu llibre a un auditori que mereixia ser més ple, i en el que destacaven alguns ex regidors figuerencs (no tots del PSC) una diputada a Madrid, i un exdiputat a Barcelona. Armangué, que des de l’alcaldia va exercir al llarg d’aquests anys de cap visible del socialisme maragallià a la ciutat, va recordar, entre moltes altres coses, la materialització de projectes dels dos governs, especialment el nou centre penitenciari del Puig de les Basses (depenent de Justícia), que un cop finalitzat suposarà el tercer equipament generador (abans que alcalde fou economista) de PIB de la comarca, darrera la Fundació Gala- Dalí i l’Hospital de Figueres. Nova agenda: pàgina 1 Després de la seva conferència Nous reptes per a l’economia empordanesa, i la presentació del seu llibre Fem Empordà. Economia i territori, aquest és el tercer acte públic d’Armangué des de les eleccions de –ja- fa un any. I a la tercera va la vençuda. En aquesta ocasió ha estat acompanyat per Jesús Quiroga, alumne que fou de Vallès i membre amb ell de Ciutadans pel Canvi. I tot i que sembla que el moviment s’ha diluït molt a la política catalana, se n’albira un cert ressorgiment, especialment a l’Empordà. I si en les anteriors Armangué va aprofitar per insistir sobre quina és la realitat del futur ferroviari i viari a la comarca, malgrat signatures d’uns i indecisions d’altres, aquesta vegada es va oblidar de catenàries, però no de “vies”. La tercera va ser la vençuda per la proposta concreta de “nova via” que va llançar: El PSC, digué, va obtenir els millors resultats, tant en unes eleccions autonòmiques com a les municipals de Figueres, el 1999, després de fer unes primàries, per tant, de cara a les eleccions del 2011, en què a la ciutat hi haurà nou candidat socialista, cal un procés de primàries per escollir qui ha de ser el cap de llista. Hi ha una agenda que té la pàgina ú encetada. I menys de dos anys (no són pas tres) per endavant. Dos apunts finals. 1) No hem parlat del llibre de Vallès. Paradoxalment, el motiu de la trobada però, com hem dit, l’excusa; el llibre és una proposta “diferent” de fer política, per tant pot interessar als convençuts i els descreguts, als militants i als anti.... de tot, els quals el podran trobar a qualsevol llibreria. i 2) especialment dedicada als mitjans de comunicació: a partir d’ara, no us perdeu les convocatòries d’Armangué; a cada una s’hi promet una “perla”. |
